XIMO MARÍN “ IN MEMORIAM” 13 DE JULIO DE 2020

Si em permeteu voldria llegir a Ximo unes lletretes, tres xicotets poemes, unes reflexions, Ximo, muntanyenc, ballaor.

La tristesa gana al ball i a la muntanya, quan un amic se ens n’ha anat sense poder-nos despedir-nos d’ell. Però l’esperança és haver pogut compartir amb ell, el ball, el paisatge, la muntanya i l’amor per la nostra terra.

El Pinós – Ibi

1) Ell, al Pinós, va nàixer.

Però Ibi va ser el seu poble i on va viure.

2) Al Pinós, infància i records.

A Ibi, família, la nena, Jordi, Neus i amics.

3) Al Pinós enyorança del passat.

A Ibi, treball, muntanya, dansa.

4) Al Pinós, Tatín.

A Ibi, Ximo Marín.

Epitafi d’un ballaor muntanyenc

Recordar-ho com era, no ploreu,

 cantem i ballem.

Perquè així ens recordarà ell.

Recordem-ho amb un gran somriure.

Recordem-ho caminant per la muntanya.

Recordem-ho ballant una jota,

un fandango, un bolero o la dansa.

Perquè ell volia als que el volíem.

Respectava als que no pensaven com ell.

I per damunt de tot

era amic dels seus amics.

Per això vos dic….

Ximo, descansa en pau.